CASANOVA RUIZ, LORENZO

(Alcoy, 1844- Alicante, 1900)

Va nàixer a Alcoi en 1844, des de molt jove es va mostrar feble i malaltís, possiblement la reflexió i abstracció del quotidià li van despertar la seua vocació artística. A primerenca edat es trasllada a València per a ingressar en l’Acadèmia de Belles arts, on no degué romandre molt de temps, ja que hi ha documents que el situen en 1864 en la Vila i Cort. És a Madrid on veritablement es forma el Casanova que hui coneixem, les seues visites al Museu del Prado, la seua admiració per les obres d’El Greco, Velázquez, Ribera i el seu magisteri sota la mà de Federico Madrazo en Sant Ferran, marcaran la seua tendència al retrat, al quadre de gènere i fins i tot el de caràcter intimista i natural, amb un dibuix pres del natural i una composició exquisidament harmònica de l’escena. Va ser company d’estudis de Rosers i Fortuny, pensionat a Roma per la Diputació Provincial d’Alacant en 1874, pensió que va prorrogar uns anys més, romanent a la ciutat eterna fins que l’esdeveniment familiar de la defunció del seu pare en 1879 l’obliga a tornar a la seua ciutat natal. Allí es casarà en 1885 amb Mª Teresa Miró, tia de l’escriptor Gabriel Miró. La impossibilitat de tindre fills fa que Casanova es bolque cap al tema infantil com a pintor i com a gran professor dels alumnes de l’Acadèmia que obri en Doctor Gadea i on han tingut la seua primera formació molts dels nostres pintors: Parilla, Pericás, Bañuls, Rafael Hernández, entre altres.