Reconeixement internacional. Antonio Gisbert

Llorejat amb els més alts guardons en les Exposicions Nacionals de Belles arts, pintor àulic, acadèmic de Florència i Lisboa i director del Museu del Prado, entre 1868 i 1873, i al qual se li deu que la col·lecció real passara a pública; Antonio Gisbert (1834-1901) es mereixia un homenatge a la seua província, per la qual cosa ha sigut triat com a protagonista de l’espai “Reconeixement Internacional”el mateix any, 2019, que el Prat celebra el seu bicentenari. L’alcoià inicia els seus passos cap a pintor en la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Ferran, a Madrid, com a alumne de José de Madrazo, deixeble del neoclassicista francés Louis David, i del qual presa la predilecció pel dibuix i la bona composició de l’obra. Prompte aconsegueix èxits, com el guanyar la pensió a Roma en 1855. Les medalles se succeeixen alhora que s’implica cada vegada més en política defensant la causa liberal. En 1861, fa el salt a França pensionat pel govern espanyol. Les estades en la capital francesa seran contínues al llarg de la seua vida, però lluny de deixar-se seduir per l’impressionisme, s’especialitza en pintura galant per a la seua incipient clientela. Des de París remet, en 1888, una de les seues obres més famoses, L’afusellament de Torrijos i els seus companys a les platges de Màlaga.Quan dimiteix com a director del Museu del Prado torna a la ciutat de la llum fins a la seua mort en 1901. La mostra amb obra de museus, institucions i col·leccions particulars, reuneix exemples dels seus principals gèneres pictòrics que marquen la seua trajectòria artística: el retrat, la mitologia i el tema d’història, amb el qual s’ha guanyat un lloc per sempre en la història de l’art espanyol.