Organitza:
Consorcio de Museos de la Comunidad Valenciana
Comissari:
Maria Toral
Col·labora:
MUBAG, Museo de Bellas Artes de Alicante
Lloc:
MUBAG, 2a PLANTA
Dates:
Del 23 de març a l'11 de juny de 2017
Procedència de les obres:
Col·lecció particular
PASSES GUIATS DISSABTES 18:30h I DIUMENGES 12:00h. Activitat gratuïta. Places limitades. Inscripció prèvia telefonant al 965 146 780.
Il·lusionat en què l’estampa, recurs emprat per la Il·lustració, difonguera i informara de les barbàries d’una Espanya entelada pel règim absolutista i despertara el desig al poble d’abraçar la llibertat, Francisco de Goya realitza de manera ingent dibuixos que després passa a la planxa en quatre sèries: Els Capritxos, Els Desastres de la Guerra, La Tauromàquia i Els Disbarats. L’exposició recull els tres últims àlbums. Goya els grava com a via de fuita als seus sentiments i concep aquests nous temes amb tal modernitat que els converteix en atemporals i en predecessors de les imatges que ens commouen diàriament en els mitjans sobre el nostre món contemporani i irracional.
Els Desastres de la guerra (1810-1820)
Goya va ser testimoni d’excepció de la guerra de la Independència. Amb dolgut anotar pren imatges del conflicte, però no les copia, és la visió independent i moderna d’un artista davant la guerra en la qual la mort sempre està omnipresent i els protagonistes són les víctimes de tots dos bàndols. El valor de la sèrie està en la brutalitat conceptual, és una crítica a les conseqüències de les guerres, a la violència, al sofriment, a la insolidaritat de l’home, un argument que segueix de plena actualitat.
La Tauromaquia (1814-1816)
Per necessitat o per censura, Goya canvia de tema en aquesta sèrie i representa l’espectacle del toreig. Les seues estampes res tenen a veure amb altres de l’època sobre el mateix assumpte. Amant de la lídia, l’artista se centra en la representació dramàtica de successos reals entorn del bou. Un tema controvertit en la seua època, igual que en la societat actual, en la qual alguns sectors es qüestionen sobre el que ocorre en els ruedos i en altres festes al voltant d’aquest animal.
Els disbarats (1815-1824)
És l’àlbum més enigmàtic de Goya, compost per gravats que aconsegueixen la perfecció tècnica. En ells conjuga la representació de la realitat i del seu món interior, oníric i fantàstic per a denunciar els vicis, febleses i perjudicis de l’home. Díhuit estampes carregades de subjectivisme i surrealisme que qüestionen l’irracional comportament humà, el mateix que dos segles després es manté latent en la nostra societat.
