BÁRBARA Y BALZA, JOAQUÍN

Llodio, Álava, 1867 - Madrid, 1931

Comença la seua formació artística a Madrid en 1885, on assisteix a l’Escola de Pintura, Escultura i Gravat, és un dels alumnes excel·lents de Federico de Madrazo i hereta d’ell un gran domini del gènere retratístic. Participa a diverses exposicions al començament de la seua carrera artística. Aconseguix la seua primera medalla a l’Exposició Internacional de Belles Arts de Madrid de 1892, la Medalla de 3ª classe pel llenç Últim adeu

En 1894 es publica la convocatòria per a les places de pensionats a l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma i Joaquín Bárbara figura entre els vint opositors per a la plaça de Pintura d’Història. Aconsegueix el primer lloc en 1895. Durant la seva estada a Roma aprofita l’ocasió per a visitar i estudiar els museus i monuments de la ciutat eterna. Passarà un temps a Florència el qual aprofita per a realitzar còpies com la del gran fresc de Doménico Ghirlandaio a l’església de Santa María Novella.

En 1900, ja acabada la seua pensió a Roma, torna a Madrid i l’any 1903 es presenta a l’examen per a l’obtenció del títol de Professor de Dibuix d’Institut, que se li concedix l’any següent. En 1904, a causa d’una forta depressió professional, gairebé abandona la seua carrera artística. No obstant això, continua pintant, encara que de manera esporàdica, algun retrat als seus amics, incloent tambè algun tema paisatgístic.

Rebrà el títol de Soci d’Honor per la Junta Directiva del Cercle de Belles Arts de Madrid. En 1918 la Junta Madrilenya de l’Associació de Pintors i Escultors l’anomena representant de la mateixa capital càntabra.