El concepte de transformació per a Salvador Dalí serveix de punt de partida per a aquesta mostra, on el desenvolupament plàstic dels diferents temes lligats a la metamorfosi, així com el procés d’assimilació de la transformació a través de la història de la literatura inspirada en autors universals com Dante, Ronsard, Pedro Antoni d’Alarcón o Lewis Carroll, es converteix en el vertader nexe entre els diferents blocs que completen l’exposició.

El discurs basat en la transmutació ha sigut possible gràcies al préstec temporal d’obres per part d’institucions i col·leccions privades com el Museu de Montserrat, la Fundació María José Jove o la Fundació Amyc-Fran Daurel, al costat de la col·laboració i cessió de materials documentals per part del Museum of the City of Nova York (yo este nombre lo dejaría en inglés original porque queda raro traducir sólo Nueva York), la British Library o la Fundació Arxiu Manuel de Falla.

De concepció quasi poètica, el recorregut de Dalí. Metamorfosi està conformat per més de 230 obres realitzades a partir de diverses tècniques com l’oli sobre tela, l’escultura, l’aquarel·la, la tinta xinesa sobre paper, la xilografia, l’aiguafort i el gravat a la punta seca, a les quals acompanyen una selecció de fotografies i audiovisuals al llarg de les diferents seccions de l’exposició.

La bellesa oculta i convulsa o la transformació d’aquests ideals en el mateix Dalí s’exploren a través d’una selecció d’olis i aquarel·les de la mà de l’artista al llarg de mig segle de producció, des dels anys 20 fins als anys 70, que al costat del Dalí inèdit, un conjunt de 25 dibuixos del seu període de formació, contextualitzen i antecedeixen al recorregut que l’artista realitza a través de la literatura amb sèries dedicades a les immortals obres Alicia al País de les meravelles, La Divina Comèdia, Els amors de Casandra i El barret de tres pics.

La naturalesa efímera dels aparadors realitzats per Dalí per a Bonwit Teller són un altre dels amplis blocs que conformen un canviant i inesperat discurs expositiu que permet evidenciar el virtuosisme i la multidisciplinarietat del llegat d’un dels grans mestres del surrealisme que, com el propi títol de l’exposició, sempre va viure i va entendre el seu art com una constant metamorfosi.