ANTON SERRA, MARIANO

Comença la seua formació, a la seua ciutat natal, però en 1883 rep una pensió de la Diputació d’Alacant per a continuar els seus estudis a Madrid en l’Acadèmia de Belles arts de Sant Ferran, en substitució d’un alumne mort, becat per la corporació, Eduardo Dagnino. A Madrid, a més, rep lliçons d’Emilio Sala i s’interessa pels grans pintors del Museu Nacional del Prado, d’ací la còpia del magnífic quadre de Rosers, Testament d’Isabel la Catòlica. La seua major aspiració és ocupar una plaça de pensionat a Roma, per a això ha de realitzar, sota vigilància d’un jurat, la pintura d’un tors d’un model de grandària natural, executat en sis sessions de quatre hores cadascuna. Dels aspirants, la majoria dels vots són per a Pedro Serrano que aconsegueix la plaça per a la pensió a Roma. El segon lloc és per a Fernando Cabrera que se li atorga una pensió de 1.000 pessetes anuals perquè continue els seus estudis en l’Acadèmia de Madrid. I, el tercer lloc és per a Mariano Antón Serra, de qui se li adquireix, per la quantitat de 1.000 pessetes, l’oli José interpretant els somnis del forner i del coper. Obra que, al seu torn, presenta com a meritòria a l’oposició. Al llarg de la seua vida, rep premis pels seus dibuixos de joventut, participa en exposicions i és nomenat director de l’Acadèmia Il·licitana de Belles arts. La música és una altra de les facetes de la seua vida, formant-se a Elx i París, es converteix en un expert violinista.