GISBERT PÉREZ, ANTONIO

(Alcoy, 1834 – París, 1901)

Durant el segle dènou són molts els artistes del nucli d’Alcoi que aconsegueixen notorietat per la seua gran qualitat. Aquest és el cas de Gisbert. Format en l’Acadèmia de Sant Ferran, és becat pel govern per a estudiar a Roma. Des d’aquesta ciutat remet un quadre amb el qual aconsegueix la medalla de primera classe en l’exposició nacional de 1858. En la 1860 aconsegueix el mateix guardó per l’execució dels comuners de Castella que adquireix el Congrés dels Diputats a Madrid, i del qual el MUBAG posseeix una rèplica. Amb aquest premi Gisbert aconsegueix una beca per a París, on arriba en 1861 i on es quedarà, repartint el seu temps amb Madrid, fins a 1868. En 1864 aconsegueix de nou una medalla de primera classe amb el Desembarque dels Puritans a Amèrica del nord en la nacional d’aqueix any, que se li permuta per la Creu de Carles III. Després de la revolució de 1868 és nomenat Director del Museu del Prado, convertint-se en el pintor de la Casa Reial de Segòvia. Després de la proclamació de la 1a República en 1873, torna a París i allí morirà . Van ser els temes d’història els que li van fer reconeixement públic, però Gisbert va demostrar també el seu gran fer en retrats, quadres d’assumptes mitològics, o els de casacones, molt de moda en l’època.