NAVARRETE Y FOS, RICARDO

(Serpis, Alcoi, 1834 – Madrid 1909)

Es forma en l’Acadèmia de Sant Carles a València i en la de Sant Ferran a Madrid. Per la còpia del’Execució dels Comuners de Castella, d’Antonio Gisbert, el Ministeri de Foment li concedeix una beca de formació per a Itàlia, i queda, des d’un primer moment, enamorat de Venècia, ciutat en la qual desenvolupa el més destacat de la seua producció. Des de 1864 concorre a les Exposicions Nacionals de Belles arts, i és guardonat en diverses ocasions. En 1871, obté el seu major guardó, una Medalla de Segona Classe pel marqués de Bedmar davant el Senat de Venècia. Gràcies a la protecció econòmica de José María Olmos, pot fixar la seua residència a Venècia, i dedicar-se a pintar temes d’història de la ciutat i xicotets quadres de gènere molt admirats en el seu temps. És medalla d’or en l’Exposició Internacional de Viena de 1873. En 1884 torna a Espanya, i és a partir de llavors professor a l’Escola de Belles arts de Sevilla, de Barcelona i de Madrid, a més d’acadèmic de la de Santa Isabel d’Hongria de Sevilla. L’obra, Clergue llegint un llibre observem una composició molt senzilla però ben resolta en il·luminació i en profunditat. Així, la disposició amb el llibre disposat en primer terme, i la foscor de la sala, al costat dels contrastos de les llums i les ombres, ens transporta a una transcendència íntima.