PERICÁS FERRER, LORENZO

(Alcoy, 1863 - Alicante, 1912)

Artista de ressonància quasi exclusivament local, la imatge que ofereix la pintura d’aquest artista pareix anar en perfecta correspondència amb la seua trajectòria vital. Persona de caràcter humil, va portar una existència monòtona i una mica desafortunada. Si ens referim al seu procés formatiu, el succés més destacat va ser el seu ingrés en 1885 a l’Acadèmia fundada a Alacant per Lorenzo Casanova. La seua relació va ser tan intensa que a la mort del mestre, Pericás va passar a dirigir aquest centre. El seu major èxit professional el va aconseguir a l’exposició alacantina de 1894, en la qual va ser premiat juntament amb Heliodoro Guillén amb una medalla d’argent. El seu repertori temàtic no va patir a penes modificacions. A més de pintar obsessivament quadres de flors, gènere en el qual va ser un consumat mestre, es va ocupar d’escenes d’interiors d’esglésies, així com de la representació de tipus populars. Pericás ens ofereix en les seues obres una visió senzilla de la realitat no exempta d’un cert lirisme.