Del trazo neoclásico al espíritu romántico

La mostra Del trazo neoclásico al espíritu romántico completa l’exposició permanent El siglo XIX. La colección a la luz. Situada a la zona del gabinet, les seues més de seixanta peces, ens transporten a dos moments importants culturals que van marcar l’Alacant del segle XIX. Por un costat, la creació de l’Escola de Dibuix del Consolat Marítim i Terrestre, el primer centre oficial a impartir matèries de belles arts i en la que van passar figures de renom que van introduir a principis del segle XIX el neoclassicisme en terres alacantines. Per l’altre costat, el col·leccionisme d’art de famílies burgeses alacantines que van sorgir a mitjan segle a causa de la bonança del comerç a la ciutat i que van veure en els pintors romàntics l’estil ideal per a ser retratats.

El discurs, ideat per la comissària i tècnica d’exposicions, María José Gadea, narra el pas dels principals artistes de finals del segle XVIII i principis del XIX per l’escola alacantina de dibuix per a preparar-se i poder optar a ingressar en les grans acadèmies espanyoles de San Fernando a Madrid i San Carlos a València. En l’exposició es reuneix obra del seu primer director i també mestre, Vicente Suárez Ordóñez, al costat de la dels alumnes més avantatjats com José Aparicio, Vicente Rodes o José Peyret.

Amb l’arribada al tron d’Isabel II es desenvolupa a Espanya la pintura romàntica, caracteritzada per unir els ensenyaments rigorosos neoclàssics i els matisos coloristes aplicats de manera més solta d’influència francesa i del pintor Francisco de Goya. Aquest estil va ser el predilecte de la burgesia, com veiem en els exemples dels retrats de personalitats alacantines, clients que buscaven ser representats amb summe detall i amb aire modern per a presentar-se davant la societat. Així trobem un retrat de la col·lecció de la família Beltrán realitzat per Antonio María Esquivel, un dels màxims representants del romanticisme espanyol.

Durant la segona meitat del segle XIX, França marcarà els cànons d’estil. Per a entendre la importància d’aquesta aportació l’exposició presenta dues obres inèdites d’artistes francesos com Eugène Quesnet i un bust d’Étienne Geoffroy Saint-Hilarie, professor del Museu d’Història Natural i catedràtic en Zoologia, tallat per la destacada escultora Julie Charpentier, de la qual es conserven dues obres al Museu del Louvre. El dipòsit d’aquesta peça per part de la família España Guisolphe, suposa la incorporació en l’exposició permanent de la primera obra realitzada per una dona.

L’exposició es completa amb una vitrina dedicada a la miniatura-retrat. Aquestes pintures realitzades a petita escala van servir per a mantenir viu el record de persones volgudes que, fins a l’arribada de la fotografia, es va consolidar com a memòria patrimonial familiar. Més dues vitrines en les quals es mostren objectes personals de cavaller i de senyora que contextualitzen la moda del moment i els exemples de la qual es poden contemplar en alguns dels retrats exposats.