Lloc:
Primera Planta
Dates:
Del 18 de maig de 2017 al 18 de maig de 2019.
Procedència de les obres:
Depòsit de dos anys del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, que es va presentar al públic el 18 de maig de 2017, coincidint amb la celebració del Dia Internacional del Museu.
Per la rellevància de l’artista Antonio Fillol del qual es va realitzar una exposició titulada “Antonio Fillol Granell (1870-1930). Naturalisme radical i modernisme”, organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, l’any passat en el Museu de Belles arts, Gravina, MUBAG, s’ha acceptat per la Diputació d’Alacant el depòsit que va oferir l’esmentat consorci, a títol gratuït, per un període de dos anys d’una de les obres que va formar part de l’exposició: I la mar sempre blava!
Encara que Fillol va cultivar amb brillantor diferents temes, van ser la pintura social i la de gènere les que majors reconeixements li van proporcionar i en les quals més obstinació va posar, encara que va anar també un agut i profund retratista així com un afinat paisatgista. La quasi totalitat de la seua obra s’enquadrada de manera decidida en la cultura del naturalisme de la Fi de Segle. Fillol indaga en factors sociològics i psíquics amb el propòsit de fer de la pintura un document verídic i d’anàlisi de les passions humanes. La cruesa i radicalitat d’alguns dels seus temes estableixen un viu contrast amb el naturalisme edulcorat i sentimental que pràcticament van desenvolupar la majoria d’artistes del seu temps. Per a ell la pintura havia de ser una mica més que una tela ben pintada, l’ànima de l’obra havia d’imposar-se a la brotxada artificiosa i deslumbrador. La sinceritat del seu treball, no sols s’evidencia en els quadres de marcat caràcter social, alguns d’ells vertaders documents periodístics de conflictes esdevinguts a València i viscuts pel propi artista, sinó també en la seua sèrie de personatges arquetips i en els retrats, als quals va infondre una gran càrrega psicològica, en els paisatges de la muntanya o de l’Albufera, que va descobrir per a la pintura i en les escenes de tradicions i costums valencians. Fillol va ser a l’Exposició Nacional de 1912 amb dues obres molt elaborades, que representen perfectament el canvi que s’està produint i la diversitat dels seus registres. Un era una pintura de temàtica social i l’altre un retrat d’un tipus popular urbà: Mister Mayy I la mar sempre blava!depositada pel Consorci i que encaixa a la perfecció amb les seues companyes d’aquest bloc de “Exposicions i Premis”, en les quals la temàtica social i de tragèdia són les protagonistes. Sobretot amb L’última borrascade Heliodoro Guillén, en el qual es narra un altre esdeveniment fatídic després d’un temporal en la mar. Us animem a contemplar de prop aquesta espectacular obra.
